TAE (Taxa Anual Equivalent)
Indicador oficial del cost real anual d'un préstec, inclou interessos i comissions.
La TAE (Taxa Anual Equivalent) és l'indicador oficial que mesura el cost real d'un préstec en termes anuals. A diferència del TIN (tipus d'interès nominal), la TAE inclou no només els interessos sinó també les comissions obligatòries i la freqüència de capitalització, cosa que la converteix en l'única mètrica fiable per comparar préstecs de diferents entitats. A Espanya, la seva publicació és obligatòria en qualsevol oferta de crèdit, regulada pel Banco de España.
La TAE porta el cost de qualsevol préstec a una base anual comuna, tant si dura 15 dies com 5 anys. Per això un minicrèdit de 30 dies amb una comissió petita pot mostrar una TAE de diversos centenars per cent: és un efecte matemàtic d'anualitzar un cost de curt termini, no necessàriament un indicador que el préstec sigui car en euros absoluts.
La normativa espanyola (Llei 16/2011) obliga que la TAE aparegui igual o més destacada que el TIN en qualsevol publicitat o contracte. La regla pràctica és senzilla: compara sempre per TAE, mai per TIN, ja que dos préstecs amb el mateix TIN poden tenir TAE molt diferents si un cobra comissió d'obertura i l'altre no.
En microcrèdits online, la TAE és alta perquè els costos fixos de gestió (verificació d'identitat, consulta a fitxers de solvència, prevenció de frau) es reparteixen sobre imports petits i terminis curts. Consulta l'entrada completa en castellà a TAE (CréditoLab).
Exemple numèric que mostra l'efecte de les comissions sobre la TAE: un préstec de 1.000 € a 12 mesos amb TIN del 12% i sense comissions dona una TAE d'aproximadament el 12,68%, la diferència respecte al TIN nominal ja s'explica només per l'efecte de la capitalització mensual. Si el mateix préstec inclou una comissió d'obertura de 30 €, la TAE puja fins al 18-19% tot i que el TIN es manté igual al 12%. Aquest exemple il·lustra per què comparar únicament pel TIN pot amagar diferències de cost reals de diversos punts percentuals.
Quan la durada del préstec és de només 7 a 30 dies, com passa en molts minicrèdits, la mateixa fórmula d'anualització produeix xifres de TAE que poden semblar alarmants (sovint per sobre del 500%) malgrat que el cost en euros sigui reduït i conegut d'entrada. Per això, en préstecs de termini molt curt, el criteri més útil no és comparar percentatges de TAE entre si, sinó comparar directament el cost total en euros que caldrà retornar per un mateix import i termini.
La TAE també és l'indicador que permet detectar recàrrecs amagats: si dos prestadors anuncien el mateix TIN però un inclou comissió d'obertura, estudi o assegurança obligatòria i l'altre no, aquesta diferència es reflectirà sempre en la TAE final, encara que no aparegui de manera evident en el TIN publicitat. Exigir sempre la TAE abans de signar, tant en microcrèdits com en préstecs personals, és la manera més fiable de conèixer el cost real de qualsevol oferta de crèdit.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre TIN i TAE?
El TIN és només l'interès pur; la TAE inclou el TIN més totes les comissions obligatòries i la freqüència de capitalització. Sempre s'ha de comparar per TAE.
Per què la TAE d'un minicrèdit pot superar el 500%?
Perquè la fórmula anualitza el cost d'un préstec de pocs dies. El que importa és el cost total en euros que retornaràs, no el percentatge anualitzat.
On he de mirar la TAE abans de signar un préstec?
Ha d'aparèixer de forma clara al contracte i a la publicitat de l'oferta, amb la mateixa o més visibilitat que el TIN, segons la Llei 16/2011.