Crèdit personal vs targeta de crèdit a Espanya 2026: quina triar

Davant una necessitat de finançament, els consumidors espanyols s'enfronten habitualment al mateix dubte: demano un préstec personal o faig servir la targeta de crèdit? La resposta correcta depèn de l'import, el termini i, sobretot, de com facis servir el crèdit. El 2026, amb els tipus d'interès encara elevats i el debat sobre el crèdit revolving molt actiu arran de diverses sentències del Tribunal Suprem, entendre bé aquestes diferències pot suposar centenars d'euros de diferència en el cost total. Aquesta guia analitza les dues opcions amb xifres reals i criteris pràctics.

Diferències clau entre préstec personal i targeta de crèdit

El préstec personal té un import fix des del moment de la contractació, una TAE habitual d'entre el 6% i el 25%, una quota fixa i predictible, i un termini que sol anar de 12 a 84 mesos. La targeta de crèdit, en canvi, ofereix un límit disponible i reutilitzable, amb una TAE que pot anar del 18% al 30% (i superar el 30% en modalitat revolving), una quota variable si ajornes el pagament, i un termini pràcticament indefinit mentre paguis els mínims. El préstec personal té un cost total conegut d'entrada; la targeta només és gratuïta si pagues el total a final de mes, perquè en el moment en què ajornes, els interessos s'acumulen sobre un saldo variable i el cost es dispara ràpidament.

Quan triar el préstec personal i quan triar la targeta

El préstec personal és l'opció correcta quan l'import és elevat i el termini llarg: per a compres de 3.000 € o més que necessites tornar en més de 12 mesos, un préstec a TAE del 8-15% sempre surt més barat que una targeta revolving al 26%. També convé quan necessites certesa pressupostària (la quota fixa permet planificar amb exactitud), quan vols consolidar diversos deutes en un de sol, o quan no confies en la teva autodisciplina amb una línia de crèdit sempre disponible. La targeta, en canvi, és l'eina adequada quan la pagues íntegrament cada mes (llavors és gratuïta i sovint inclou cashback o assegurances de viatge), quan les compres són petites i irregulars (50-500 €), quan necessites flexibilitat d'ús repetida sense sol·licitar un préstec nou cada vegada, o quan compres en línia i vols la protecció de devolució de càrrec (chargeback) que ofereixen Visa i Mastercard.

El perill del crèdit revolving i com reclamar-lo

Amb l'ampliació del període de desistiment a 30 dies naturals per als contractes de crèdit al consum, les targetes revolving contractades sota el nou marc també queden cobertes: si actives una targeta i decideixes que no et convé, disposes d'un mes per cancel·lar-la sense penalització, en lloc de les dues setmanes anteriors. Això dona més marge per llegir amb calma les condicions reals d'ajornament abans d'utilitzar la targeta de forma habitual, cosa especialment útil donat el risc de les TAE elevades en aquesta modalitat.

El crèdit revolving és la modalitat de targeta més perillosa. El Tribunal Suprem va declarar el 2020 (i ho va ratificar el 2023) que els contractes revolving amb TAE molt superiors al tipus mitjà del mercat poden considerar-se usuraris segons la Llei de Repressió de la Usura de 1908. El Banc d'Espanya publica trimestralment el tipus mitjà del crèdit revolving, i qualsevol contracte que el superi significativament és impugnable. El risc pràctic és la trampa dels mínims: si deus 4.000 € a una targeta al 26% TAE i pagues només la quota mínima, pots trigar més de 20 anys a liquidar el deute i acabar pagant més en interessos que el capital original. Si tens o vas tenir una targeta revolving amb TAE molt alta, pots reclamar la devolució dels interessos: primer presenta reclamació escrita al Servei d'Atenció al Client de l'entitat (té 15 dies hàbils per respondre, dos mesos si és una entitat sistèmica); si no respon satisfactòriament, acut al Banc d'Espanya adjuntant la resposta o la manca de resposta; i si tot i així no s'hi resol, un advocat especialitzat pot demandar per via judicial, on la jurisprudència actual és molt favorable al consumidor.