TIN vs TAE: diferència pràctica amb exemples reals

Quan sol·licites un préstec a Espanya sempre trobes dues xifres: el TIN i la TAE. Molts consumidors les tracten com a sinònims o comparen ofertes només pel TIN perquè sembla més fàcil d'entendre —un error que pot costar centenars d'euros. El TIN mesura només el tipus d'interès pur; la TAE recull el cost real total incloent-hi comissions i periodicitat dels pagaments.

Què és el TIN i què és la TAE

El TIN (Tipus d'Interès Nominal) és el percentatge anual que l'entitat cobra exclusivament per prestar-te el diner, sense cap despesa addicional. Per exemple, un TIN del 6% anual significa que per cada 1.000 € de capital pendent l'entitat cobra 60 € d'interès a l'any. Però aquesta xifra no diu res sobre comissions d'obertura, despeses d'estudi, assegurances obligatòries ni l'efecte de la capitalització composta en pagaments mensuals —per això només és útil com a component dins la TAE, no com a dada comparadora independent.

La TAE és el cost efectiu total del préstec expressat en percentatge anual equivalent. Per llei (Llei 16/2011 de Crèdit al Consum) ha d'incloure el tipus d'interès nominal, les comissions obligatòries (obertura, estudi), les despeses repercutides al client i la periodicitat dels pagaments. És l'única dada que permet una comparació justa, i per això la llei obliga a mostrar-la en publicitat i contracte.

Exemple numèric i com comparar bé

Suposem dos préstecs de 5.000 € a 3 anys: el préstec A té TIN 5% sense comissions, amb un cost total en interessos de 394,60 € i TAE 5,12%; el préstec B té TIN 4,5% però una comissió d'obertura del 2% (100 €), amb un cost total de 435,92 € (100 € de comissió + 335,92 € d'interessos) i TAE 6,08%. El préstec B té el TIN més baix però resulta 41 € més car perquè la comissió d'obertura l'encareix —si comparessis només pel TIN triaries el B pensant que és millor oferta, però comparant per TAE veus que l'A és més barat. La diferència s'amplifica com més gran sigui l'import i el termini.

La TAE només és vàlida com a comparador quan compares préstecs del mateix import i mateix termini. Per comparar bé: defineix l'import exacte que necessites i el termini màxim que pots assumir, demana ofertes comparables a diverses entitats, compara la TAE de cadascuna i l'import total a retornar (capital + interessos + comissions), i descarta ofertes que només mostrin el TIN sense TAE. L'import total a retornar en euros és sempre la dada definitiva; la TAE és l'eina per arribar-hi de forma estandarditzada.

Com el termini amplifica o redueix l'efecte d'una comissió fixa

Continuem amb els mateixos préstecs A i B de l'exemple anterior (5.000 €; A amb TIN 5% sense comissions, B amb TIN 4,5% i comissió d'obertura del 2% = 100 €), però ara comparem què passa si el termini és d'1 any en lloc de 3. Amb un termini d'1 any, el préstec A genera uns 137 € d'interessos i una TAE d'aproximadament 5,12% —pràcticament igual al TIN, perquè no hi ha comissions. El préstec B, amb uns 123 € d'interessos més els 100 € fixos de comissió, arriba a una TAE d'aproximadament 7,3%, una diferència molt més gran respecte al TIN nominal (4,5%) que la que vèiem a 3 anys (6,08%). La raó és senzilla: la comissió de 100 € és un cost fix que, com menys temps tens el préstec, més pesa proporcionalment sobre el cost total. En préstecs a curt termini, fixa't sempre en les comissions fixes amb més atenció que en el TIN nominal, perquè és allà on sol amagar-se el sobrecost real.

El document que has de demanar abans de signar

Per llei, abans de formalitzar qualsevol préstec al consum, l'entitat ha de lliurar-te la Informació Normalitzada Europea sobre el Crèdit al Consum (l'imprès oficial previst a la Llei 16/2011), on han de constar per separat el TIN, la TAE, l'import total del crèdit, el nombre i import de les quotes, i qualsevol comissió aplicable. Aquest document et permet comparar ofertes de diferents entitats abans de signar, sense dependre només del que t'expliqui el comercial. Si una entitat es nega a lliurar-te'l o et dona pressa per signar sense temps per revisar-lo, és un senyal d'alerta: tens dret a rebre'l amb antelació suficient i a conservar-lo com a prova de les condicions pactades.